Triangle ferroviari

Aquest article tracta sobre el tipus d'unió ferroviària. Si cerqueu les cotxeres de TMB, vegeu «Cotxeres del metro de Barcelona#Triangle Ferroviari».

En la terminologia ferroviària, un triangle o unió triangular és una forma de connectar tres línies ferroviàries (encara que el més habitual és connectar un itinerari principal amb un línia transversal secundària), utilitzant tres desviaments (un en cada vèrtex del triangle). Un triangle de gir és un cas particular d'aquesta disposició de vies, dissenyat específicament per canviar el sentit de circulació del material mòbil.

Quan s'uneixen dues línies ferroviàries, o en la unió entre una línia principal d'un ferrocarril i un ramal, es pot utilitzar un triangle com una unió amb la línia principal per permetre tots els moviments en qualsevol adreça possible, o per permetre que els trens passin d'una línia a l'altra línia.

També es poden fer servir per canviar el sentit de circulació d'equips ferroviaris, i generalment ocupen menys àrea que un llaç, exercint la mateixa funció però a costa d'instal·lar dos desviaments addicionals, que després caldrà mantenir. Aquests canvis de sentit del material rodant s'aconsegueixen realitzant l'equivalent ferroviari a una volta amb tres girs, travessant de forma successiva els diferents desviaments. L'adreça de desplaçament i l'orientació relativa d'una locomotora o vehicle ferroviari poden invertir-se, donant com a resultat que s'orienti en l'adreça des de la qual va venir però amb sentit contrari. Quan es construeix un triangle específicament per invertir el sentit de la marxa dels equips, una o més dels trams que conformen la unió, generalment hi seran vies secundàries. En materials i manteniment, el cost dels dos desviaments es compensa amb la inversió de capital estalviada i els impostos anuals.

Les vies dels tramvies també utilitzen aquests encreuaments, i en ocasions disposen d'un petit triangle per girar els cotxes al final d'una línia.